jueves, 10 de enero de 2013

Semblava de seda i altres contes


¿Per què no et llegeixes cada dia un conte? -Em vaig preguntar un dia a finals de desembre-. Un propòsit que em va néixer mirant-me al mirall, atabalada per no arribar tard a treballar. Quan era petita i em van regalar un recull de contes  infantils “Un conte per a cada dia” era el que feia, llegint-me dia rere dia una història que em traslladava a altres móns. Ja sé que després no m’era prou i llegia molt més que un simple conte i em vaig començar a embarcar en novel·les i històries més complexes però aquest any, que recentment hem estrenat, m’he proposat cada dia llegir-me un conte i res millor que començar per la meva escriptora preferida, la Mercè Rodoreda.

Em llevo del llit aviat i el que faig primer, mentre esmorzo, és llegir-me un conte. Són curts i per uns moments la meva imaginació vola. Després ja tocaré de peus a terra però quan encara tinc el cap tocant el somni, un conte m’és adient per a somniar durant una estona més.

Ja he acabat el primer recull de contes. Són onze contes escrits per una ploma magistral i d’una gran qualitat literària. De vegades són previs per a estimular la imaginació i fer-ne darrerament una novel·la. Però no són simplement esborranys, són relats bells i lírics, narracions autònomes i breus que poden viure en la teva ment sense necessitat d’allargar-les. Aquest 2013 em llegiré tots els contes de la Mercè Rodoreda i d’altres autors que tinc en ment.

Els contes que contenen el primer recull que m’he llegit aquest any són aquests:

  • Ada Liz
  • En una nit obscura
  • Nit i boira
  • Orleans, 3 quilòmetres
  • Viure al dia
  • Pluja
  • El bitllet de mil
  • Rom Negrita
  • Paràlisi
  • Semblava de seda
  • El parc de les magnòlies

Les temàtiques són diferents entre sí. Els narradors són omniscients, els personatges estan traçats amb poques pinzellades però diuen molt de sí. Hi ha records i alguns somnis en els contes, històries que viuen dintre d’altres. La crueltat de la guerra toca inevitablement alguns relats. Algunes són històries quotidianes, vivències del dia a dia. D’altres ens porten per un camí oníric i més fantasiós. Hi ha diàlegs, descripcions, accions, pensaments. És un recull variat que finalitza amb una escena teatral a “El parc de les magnòlies” que avui mateix m’he acabat.

Pel matí un conte i pel migdia i la nit continuo amb les novel·les que llegeixo. La lectura m’obre un món ple de possibilitats que m’enriqueixen l’esperit. A través de paraules recordo, visc, creo. ¿Què faríem sense elles?


1 comentario: