¿Per què no et llegeixes cada dia un conte? -Em
vaig preguntar un dia a finals de desembre-. Un propòsit que em va néixer
mirant-me al mirall, atabalada per no arribar tard a treballar. Quan era petita
i em van regalar un recull de contes
infantils “Un conte per a cada dia” era el que feia, llegint-me dia rere
dia una història que em traslladava a altres móns. Ja sé que després no m’era
prou i llegia molt més que un simple conte i em vaig començar a embarcar en
novel·les i històries més complexes però aquest any, que recentment hem
estrenat, m’he proposat cada dia llegir-me un conte i res millor que començar
per la meva escriptora preferida, la Mercè Rodoreda.
Em llevo del llit aviat i el que faig primer,
mentre esmorzo, és llegir-me un conte. Són curts i per uns moments la meva
imaginació vola. Després ja tocaré de peus a terra però quan encara tinc el cap
tocant el somni, un conte m’és adient per a somniar durant una estona més.
Ja he acabat el primer recull de contes. Són
onze contes escrits per una ploma magistral i d’una gran qualitat literària. De
vegades són previs per a estimular la imaginació i fer-ne darrerament una
novel·la. Però no són simplement esborranys, són relats bells i lírics,
narracions autònomes i breus que poden viure en la teva ment sense necessitat
d’allargar-les. Aquest 2013 em llegiré tots els contes de la Mercè Rodoreda i
d’altres autors que tinc en ment.
Els contes que contenen el primer recull que
m’he llegit aquest any són aquests:
- Ada Liz
- En una nit obscura
- Nit i boira
- Orleans, 3 quilòmetres
- Viure al dia
- Pluja
- El bitllet de mil
- Rom Negrita
- Paràlisi
- Semblava de seda
- El parc de les magnòlies
Les temàtiques són diferents entre sí. Els
narradors són omniscients, els personatges estan traçats amb poques pinzellades
però diuen molt de sí. Hi ha records i alguns somnis en els contes, històries
que viuen dintre d’altres. La crueltat de la guerra toca inevitablement alguns
relats. Algunes són històries quotidianes, vivències del dia a dia. D’altres
ens porten per un camí oníric i més fantasiós. Hi ha diàlegs, descripcions,
accions, pensaments. És un recull variat que finalitza amb una escena teatral a
“El parc de les magnòlies” que avui mateix m’he acabat.
Bona iniciativa!!!
ResponderEliminar