Necessitava una novel·la curta que m’entretingués
i amb aquesta ho he aconseguit. Abans d’endinsar-me en altres lectures pendents,
com “La bibliotecària d’Auschwitz”, en volia una de ràpida, amb un ritme creixent
i que no fos tan dura. Per això, al veure aquesta a El Cercle de Lectors, i que
a més havia obtingut “El Premi Llibreter 2012”, vaig saber que hi tenia una
bona solució.
L’argument
En Joan aquest cop s’ha passat. Ha apostat
fort i ha perdut en una timba, cinc mil euros de deute que ha de pagar en una
setmana si no vol que la màfia russa li arruïni la vida. En Joan, el primer que
farà serà comunicar-ho a la seva família: a la seva dona, la Raquel; i a la
seva germana, l’Ester. Els tres
començaran a buscar solucions possibles per separat per a aconseguir els diners
que no estan al seu abast per la línia del crèdit precisament.
La Raquel, antítesi de l’Ester, haurà d’enterrar
els seus valors d’esposa fidel i valorar si anar-se’n al llit amb el seu cap.
Un home que li va darrera des de fa molt de temps.
L’Ester, lligada al seu germà molt més del que
ens pensem, utilitzarà la seva imaginació a marxes forçades arriscant-se molt
més que ningú.
Per una altra banda, el Joan intentarà buscar
els diners per altres vies però el temps corre de pressa.
Les meves impressions
"Germans, gairebé bessons" de M. Mercè Cuartiella és una novel·la curta que m’ha entretingut durant
un cap de setmana.
L’important en aquest llibre és el concepte temps.
La novel·la s’estructura amb sis capítols
que són el que els hi queda als protagonistes per a aconseguir els
diners. Un cop inicies la lectura comença la marxa enrere. Ho aconseguiran?
Els personatges principals que són tres: el
Joan, l’Ester i la Raquel, es van perfilant a poc a poc mentre llegeixes. No
només amb l’aspecte físic sinó que la psicologia de cadascun d’ells està molt
ben explorada. Hi ha alguns flashbacks que t’ajudaran a comprendre’ls perquè hi
ha secrets que mai haurien de veure la llum.
Una bona història de relacions familiars amb
polsims d’intriga que va creixent i sobretot d’obsessions. Un final ben resolt
perquè els personatges, ben teixits des de el principi, actuen com només saben fer ells.
No hay comentarios:
Publicar un comentario